La contaminació atmosfèrica i la variabilitat de la temperatura s'associen amb nivells més elevats de glucèmia
Un estudi europeu amb participació de GCAT identifica associacions entre la contaminació atmosfèrica, la variabilitat de la temperatura i els nivells de glucèmia en persones sense diabetis.
La diabetis és una de les malalties metabòliques més freqüents, i comprendre els factors que poden contribuir al seu desenvolupament és important per avançar en la seva prevenció. Més enllà de l'alimentació i l'activitat física, cada vegada hi ha més evidències sobre el paper de les exposicions ambientals, tot i que encara es coneix poc sobre com poden actuar conjuntament i relacionar-se amb alteracions de la glucèmia.
Per aprofundir en aquesta qüestió, un nou estudi publicat a la revista Environment International ha analitzat la relació entre la contaminació atmosfèrica, la temperatura i els espais verds, i els nivells d'hemoglobina glicada (HbA1c) -un indicador de la glucèmia mitjana durant els darrers dos o tres mesos. L'anàlisi s'ha centrat en persones sense diabetis, amb l'objectiu d'estudiar la relació entre aquestes exposicions i els nivells de glucèmia abans de l'aparició de la malaltia.
La recerca s'emmarca en el projecte europeu EXPANSE, una iniciativa que estudia com l'exposoma urbà influeix en les malalties cardiometabòliques i respiratòries, i en què participa l'equip de GCAT|Genomes for Life de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP). L'estudi, liderat per investigadors del Swiss Tropical and Public Health Institute (Swiss TPH) i la Universitat de Basilea, ha analitzat dades de 21.259 participants de nou cohorts europees, dels quals 5.464 provenen de GCAT.
Els resultats mostren que una major exposició a la contaminació atmosfèrica, especialment a les partícules PM10, i un augment tant de la temperatura com de la seva variabilitat, s'associen amb nivells més elevats d'HbA1c. L'anàlisi també identifica interaccions entre aquestes exposicions, fet que reforça la importància d'estudiar conjuntament els diferents factors ambientals. En canvi, no s'han identificat associacions consistents amb la presència d'espais verds.
Els autors també han analitzat diferents escenaris ambientals i estimen que una millora de la qualitat de l'aire podria associar-se amb una reducció dels nivells d'HbA1c, mentre que determinats canvis de temperatura relacionats amb el canvi climàtic podrien tenir l'efecte contrari. No obstant, aquestes dues exposicions no son independents, i s'ha observat que la millora de la qualitat de l'aire guanya importància en un context de canvi climàtic. És a dir, que una mateixa reducció de la contaminació atmosfèrica produeix efectes més beneficiosos sobre els nivells de glucèmia en l'escenari de temperatures més càlides.
Pel que fa als possibles mecanismes implicats, els autors assenyalen que la inflamació i la resistència a la insulina podrien tenir-hi un paper, d'acord amb l'evidència científica prèvia. Tanmateix, l'estudi no analitza directament la funció de les cèl·lules β ni la secreció d'insulina, sinó la relació entre les exposicions ambientals i els nivells d'HbA1c.
"Aquest treball posa de manifest l'associació entre la contaminació atmosfèrica, la variabilitat de la temperatura i els nivells d'HbA1c en persones que encara no presenten diabetis. La incorporació de la temperatura dins d'aquesta aproximació és especialment rellevant en el context actual de canvi climàtic, en què les exposicions ambientals no es poden entendre de manera aïllada", explica Natàlia Blay, investigadora postdoctoral de GCAT i coautora de l'estudi.
Aquesta perspectiva connecta amb les línies de recerca de GCAT orientades a estudiar la contribució conjunta dels factors genètics i ambientals al risc de diabetis tipus 2 (T2D), desenvolupades per Sílvia Bonàs-Guarch, investigadora principal de la línia de T2D de GCAT i investigadora Ramón y Cajal.
Bonàs-Guarch comenta que "aquest tipus d'estudis són essencials per comprendre el rol de l'exposoma en l'heterogeneïtat clínica de la diabetis tipus 2, i investigar els mecanismes pels quals els factors ambientals poden contribuir a alteracions metabòliques abans del desenvolupament de la malaltia. En aquest context, des de GCAT treballem per desenvolupar aproximacions que permetin avaluar com la predisposició genètica, conjuntament amb les exposicions ambientals, poden modular processos fisiològics clau en el desenvolupament de la diabetis tipus 2, com la capacitat secretora de les cèl·lules beta pancreàtiques".
Els autors conclouen que els resultats reforcen la rellevància de millorar la qualitat de l'aire en el context del canvi climàtic, especialment en entorns urbans on poden coincidir nivells elevats de temperatura, contaminació atmosfèrica i risc de diabetis.
Referència
Jeong A, Edstorp J, Lovison G, Pickford R, Bergström A, Blay N, Bussalleu A, Dadvand P, Dalecka A, Imboden M, Kress S, Shen Y, Sochacka-Tatara E, Thiering E, Thorand B, Wolf K, Yu Z, de Cid R, Gehring U, Ljungman P, Magnusson P, Mikeš O, Pac A, Pikhart H, Rizzuto D, Schikowski T, Standl M, de Hoogh K, Melén E, Vermeulen RC, Vlaanderen JJ, Pershagen G, Peters A, Probst-Hensch N. Joint effects of air pollution and temperature on glycemia: an exposome analysis in European cohorts. Environ Int. 2026;216:110538. DOI: 10.1016/j.envint.2026.110538.