La vigilància genòmica permet caracteritzar la distribució de la tuberculosi a Catalunya
Dia Mundial de la Tuberculosi
Un estudi liderat per l'IGTP, l'Hospital Germans Trias i Pujol i l'IBV-CSIC analitza les soques del bacteri entre 2021 i 2023 i mostra com la seqüenciació genòmica pot millorar la detecció de transmissions i orientar les intervencions de salut pública
Un equip investigador liderat per l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol i l'Institut de Biomedicina de València (IBV-CSIC) ha publicat a la revista Frontiers in Microbiology els primers resultats del programa pilot TB-SEQ, una iniciativa que aplica la seqüenciació genòmica per estudiar la transmissió de la tuberculosi (TB) a Catalunya.
La seqüenciació genòmica permet analitzar el material genètic del bacteri que causa la tuberculosi i comparar les soques detectades en diferents pacients. Si dos genomes són gairebé idèntics -amb molt poques mutacions de diferència- és probable que formin part d'una mateixa cadena de transmissió.
Aquest tipus d'anàlisi ofereix una nova perspectiva per estudiar la propagació de la malaltia i pot ajudar a identificar brots que passarien desapercebuts amb els mètodes tradicionals basats en l'estudi de contactes.
La tuberculosi continua sent un problema de salut pública a escala mundial. Cada any més de 10 milions de persones desenvolupen la malaltia i aproximadament 1,5 milions moren per aquesta causa. El 2023 va tornar a ser la principal causa de mort per un únic agent infecciós al món, després de tres anys en què ho havia estat la COVID-19.
A Catalunya, la incidència es manté al voltant de 15,2 casos nous per cada 100.000 habitants, amb més de 1.200 casos diagnosticats anualment (segons dades 2024 recentment publicades).
Una eina per entendre millor la transmissió
L'estudi descriu l'estructura genètica de les soques de Mycobacterium tuberculosis que han circulat al territori entre desembre de 2021 i juny de 2023, i analitza la seva distribució geogràfica i temporal per comprendre millor els patrons de transmissió de la malaltia.
Els resultats del treball mostren que el llinatge més freqüent a Catalunya és el L4, present a tot el territori, i tant en població autòctona com en persones nascudes fora de l'Estat. Altres llinatges, com L1/EAI, L2/Beijing o L3/CAS, apareixen amb més freqüència en zones concretes i sovint s'associen a persones procedents de regions on aquests subtipus són més habituals.
L'anàlisi també identifica l'Àrea Metropolitana de Barcelona com una zona clau on es concentren diversos focus de determinats llinatges del bacteri. Segons els investigadors, factors com la densitat de població o els moviments migratoris poden influir en la distribució dels diferents subtipus de Mycobacterium tuberculosis.
En conjunt, aquests resultats aporten informació rellevant per comprendre millor la dinàmica de transmissió de la tuberculosi i podrien ajudar a orientar estratègies de salut pública dirigides a zones o grups específics.
El projecte TB-SEQ
L'estudi forma part del projecte pilot TB-SEQ, posat en marxa a Catalunya a finals de 2021 amb l'objectiu d'integrar la seqüenciació genòmica en les activitats de vigilància epidemiològica de la tuberculosi.
La iniciativa va ser impulsada pel Servei de Microbiologia de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol i l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), de la mà de l'Institut de Biomedicina de València (IBV-CSIC), i va comptar amb el suport del CIBER en Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP; projecte amb Ref.: ESP22PI06).
En el marc de la reforma de la vigilància epidemiològica impulsada després de la pandèmia de COVID-19, el 2022 aquesta estratègia es va incorporar formalment al Programa de Control de la Tuberculosi de Catalunya, coordinat per l'Agència de Salut Pública de Catalunya.
El Servei de Microbiologia de l'Hospital Germans Trias centralitza els cultius positius de tuberculosi procedents de laboratoris de tot el territori per dur a terme la seqüenciació genòmica. El programa compta amb la col·laboració de la xarxa de laboratoris de microbiologia clínica de Catalunya, els serveis de vigilància epidemiològica i les agències de salut pública de Barcelona i de Catalunya.
L'equip investigador
El treball està liderat per Elisa Martró, investigadora de l'IGTP, i Verónica Saludes, vinculades al Servei de Microbiologia de l'Hospital Germans Trias i Pujol, i per Iñaki Comas i Mariana G. López, investigadors de l'Institut de Biomedicina de València (IBV-CSIC).
El projecte implica una àmplia xarxa de col·laboració amb laboratoris i institucions de tot Catalunya i compta amb la participació de grups del CIBER en Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP), el CIBER en Malalties Respiratòries (CIBERES) i el CIBER en Malalties Infeccioses (CIBERINFEC).
Referència
Antoni E. Bordoy, Vadim Leonov, Mariana G. López, Elisabet Sicart-Torres, Laia Soler, Adrián Antuori, David Panisello Yagüe, Miguel Moreno-Molina, Laura Gavaldà, Jacobo Mendioroz, Pere-Joan Cardona, Iñaki Comas, Verónica Saludes, Elisa Martró, TB-SEQ Study Group. Population structure and spatial distribution of Mycobacterium tuberculosis complex in Catalonia. Front. Microbiol. 17:1787894. DOI: 10.3389/fmicb.2026.1787894