Un estudi relaciona la proteïna HDAC11 com a factor clau en el deteriorament muscular en la distròfia de Duchenne

Una recerca preclínica liderada des de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), en col·laboració amb l'Institut de Myologie i l'Institut de Recerca Sant Pau, ha analitzat el paper de la proteïna HDAC11 en la distròfia muscular de Duchenne (DMD) i el seu possible potencial com a diana terapèutica. Els resultats de l'estudi s'han publicat recentment a la revista Life Sciences.

La DMD és una malaltia genètica greu caracteritzada per la degeneració progressiva del múscul, que es manifesta des de la infància i evoluciona de manera continuada al llarg de la vida. Actualment, no té cura i les opcions terapèutiques disponibles són limitades, centrades principalment a alentir la progressió de la malaltia i millorar la qualitat de vida dels pacients.

El Grup de Recerca Neuromuscular de Badalona (GRENBA) de l'IGTP treballa des de fa uns anys en l'estudi dels mecanismes moleculars implicats en els trastorns neuromusculars, amb l'objectiu d'identificar noves estratègies que puguin contribuir a preservar la funció muscular. En aquest context, els investigadors ja havien descrit anteriorment el paper d'HDAC11 en la pèrdua de funció muscular associada a l'envelliment i la sarcopènia. El seu darrer estudi amplia aquests coneixements i mostra que aquesta proteïna també té un paper rellevant en una malaltia neuromuscular greu com la DMD.

En aquest treball, l'equip ha col·laborat amb investigadors del grup d'Insuficiència Cardíaca i Regeneració Cardíaca (ICREC), de l'Institut de Myologie i de l'Institut de Recerca Sant Pau, per analitzar l'efecte de la reducció total o parcial d'HDAC11 en un model murí de DMD. Els experiments es van dur a terme a les instal·lacions del Centre de Medicina Comparativa i Bioimatge de Catalunya (CMCiB), un projecte estratègic de l'IGTP, amb el seu suport tècnic especialitzat.

Mitjançant anàlisis histològiques, funcionals i moleculars, els investigadors han observat una disminució del dany muscular, de la fibrosi i de la inflamació crònica, així com una millora de la força i la resistència muscular, tant en animals distròfics joves com d'edat avançada. En conjunt, aquests canvis contribueixen a preservar millor l'estructura del múscul i a frenar processos clau associats a la progressió de la malaltia. D'aquesta manera, el treball mostra per primera vegada que la reducció genètica d'HDAC11 té un impacte ampli sobre el fenotip distròfic en un model experimental de DMD.

L'estudi també posa el focus en les cèl·lules progenitores fibro-adipogèniques, implicades en la substitució del teixit muscular per teixit fibrós. En absència d'HDAC11, aquestes cèl·lules mostren una menor capacitat de generar fibrosi i una tendència més elevada a l'eliminació per apoptosi, fet que limita la seva acumulació en els músculs distròfics.

Segons comenta Renato Odria, investigador de GRENBA i primer autor de l'article, "el fet que la reducció parcial d'HDAC11 ja mostri efectes beneficiosos en el model de DMD reforça la rellevància biològica d'aquesta proteïna en la malaltia i obre la porta a explorar estratègies terapèutiques més específiques".

En la mateixa línia, Mònica Suelves, colíder del grup de recerca i investigadora principal de l'estudi, assenyala que "aquests resultats suggereixen que HDAC11 podria esdevenir una nova diana terapèutica per reduir la progressió de la DMD". Tot i això, subratlla que "es tracta d'un estudi preclínic i caldran més investigacions per determinar si la inhibició selectiva d'aquesta proteïna podria traduir-se en estratègies terapèutiques segures i eficaces en humans, ja sigui com a tractament únic o en combinació amb altres aproximacions existents".

Referència

Odria R, Mercado-Amarilla A, Soler-Botija C, Borràs DM, Ohana J, Maestre-Mora P, Bigot A, Suárez-Calvet X, Gallardo E, Nogales-Gadea G, Suelves M. HDAC11 deficiency improves muscle phenotype in a Duchenne muscular dystrophy murine model by reducing inflammation and fibrosis. Life Sci. 2026 Feb 1;386:124150. DOI: 10.1016/j.lfs.2025.124150.

Finançament

Aquest treball ha estat finançat pel Ministerio de Economía y Competitividad (BFU2016-80748, M.S.), el Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades (PID2020-118730RB-I00, M.S.), l'Instituto de Salud Carlos III (PI22/00104, G.N.-G.), l'AFM-Telethon (projecte 23557, M.S.) i fons FEDER.